Amenaces

La principal causa de la regressió i extinció de l’ós a Catalunya i a bona part dels Pirineus és la persecució humana, sigui amb armes de foc, amb paranys o amb verins. Cal recordar que l’ós està protegit des de l’any 1973. Així i tot, durant el període 1972-1992 es calcula que uns 25 óssos van ser morts a les dues vessant dels Pirineus, francesa i ibèrica.

A finals de la dècada del anys 1980 la població pirinenca va arribar a un estat de no retorn, que va acabar amb la mort natural d’un mascle vell de 29 anys, Papillon, i la mort per trets de l’última femella, Canelle, tots dos al 2004. El 2010 va desaparèixer l’últim exemplar cent per cent pirinenc, Camille.

Únicament un projecte de reintroducció podia retornar aquesta espècie al Pirineu. Per aquesta raó, l’any 1996 es va endegar un programa pilot (alliberament de dues femelles el 1996 i un mascle el 1997) per tal de comprovar l’aclimatació d’aquells animals, amb l’ajut del programa LIFE de la Unió Europea, dut a terme pel Govern de França amb la col·laboració del Govern català. Posteriorment es va continuar amb l’alliberament de 4 femelles i 1 mascle l’any 2006.