A mitjan dels anys noranta, l’ós bru va estar a punt d’extingir-se als Pirineus. Aquest fet hauria representat: (a) Un fracàs en la política de conservació d’aquesta espècie al Pirineu. (b) L’incompliment de les lleis nacionals, autonòmiques i la normativa europea. (c) La pèrdua d’una peça bàsica en els ecosistemes (recordem que, a l’Edat Mitjana, l’ós era més abundant que el senglar). (d) La pèrdua d’una espècie simbòlica i (e) la pèrdua d’una espècie paraigua, de grans requeriments espacials, que permet conservar grans espais i superfícies i, per tant, conservar hàbitats i espècies de gran interès, inclosos en els annexos de la legislació nacional i europea.

Normativa catalana

És una espècie protegida conformement al Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

Normativa estatal

És una espècie protegida per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i catalogada com “en perill d’extinció” pel Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

Normativa europea

Atès que l’espècie va desaparèixer de gairebé tota la Unió Europea, va ser inclosa en els annexos de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, amb la categoria d’ “espècie prioritària”.

La reintroducció de l’ós

Durant la segona meitat de la dècada dels anys noranta, es va desenvolupar un programa LIFE, coordinat entre França i Espanya sobre l’ós bru, amb la participació de les comunitats autònomes de Navarra, Aragó i Catalunya. El principal objectiu va ser dur a terme una experiència pilot alliberant tres óssos per a avaluar-ne l’adaptació al medi pirinenc i testar els mètodes de translocació.

El 1996 es van alliberar dues femelles (Ziva i Mellba) i el 1997 un mascle (Pyros), tots procedents d’Eslovènia. L’origen va ser seleccionat atenent a estudis genètics que demostren que els óssos balcànics, del sud d’Escandinàvia, i els del Sud y Sud-oest d’Europa pertanyen a una única línia genètica.

Aquests exemplars del Pirineu Central es van adaptar i van tenir cadells a la zona, malgrat algunes dificultats. Però,  com que el nombre d’exemplars no s’incrementava, l’Estat francès, després de signar un Protocol internacional de col·laboració amb Andorra i Espanya, va alliberar cinc nous óssos el 2006, procedents també d’Eslovènia. Van ser quatre femelles, però només dues han persistit fins als nostres dies, una s’ha reproduït i només va contribuir amb un mascle.

L’evolució demogràfica ha canviat en sentit positiu en els últims anys. El nombre d’óssos creix lentament i ha arribat als 33 exemplars pirinencs identificats (dades de l’any 2014). El nombre de femelles en edat reproductora el 2015 era de 10. Però un únic mascle està sent el pare i l’avi de la pràctica totalitat dels óssos nascuts en els últims anys; per aquest motiu i per la pèrdua del mascle Balou l’any 2014, va caldre introduir un nou mascle, el Goiat, a la població d’óssos del Pirineu durant l’any 2016.

Programa de Seguiment

El seguiment de la població d’óssos al Pirineu és essencial per conèixer la tendència de la població i poder dissenyar les mesures de conservació i gestió necessàries.

Els equips de suport per a la conservació de l’ós (ESCO), del Conselh Generau d’Aran i de la Fundación Oso Pardo, com a socis beneficiaris del projecte LIFE 13 NAT/ES/001394 PIROSLIFE, juntament amb el personal tècnic de la Generalitat de Catalunya, són els encarregats de portar a terme aquest seguiment de la població pirinenca d’ós bru.

Els objectius d’aquest programa són:

• Conèixer i consolidar genèticament la població.
• Dissenyar una xarxa d’espais de connectivitat per a l’ós i millorar-los.
• Minimitzar el risc d’atacs d’ós bru sobre la ramaderia i l’apicultura.
• Generar un clima d’acceptació i convivència

 

Comptatge de bestiar abans d’iniciar la temporada de pasturatge a l’alta muntanya

 Equip de Suport a la Conservació dels Óssos (Fundación Oso Pardo) i tècnics de la Generalitat de Catalunya

 Equip de Suport a la Conservació dels Óssos del Conselh Generau d’Aran

Investigació del comportament dels óssos

Gràcies als resultats del seguiment (itineraris, paranys de pèls i sistemes automàtics de fotografia i vídeo, juntament amb dades oportunistes) es pot conèixer la distribució dels óssos, les zones que utilitza cada individu segons l’època de l’any, l’alimentació, els zels, la reproducció, l’entrada i la sortida de la hibernació, les àrees vitals, els ritmes d’activitat, etc. Quan es té l’oportunitat d’observar els óssos a distància, s’estudia com interaccionen entre ells (subadults versus adults; mascles versus femelles; femelles amb els seus cadells de primer i de segon any), amb el medi que els envolta (cerca d’aliment), amb altres espècies animals, amb la presència humana, etc. Amb el fototrampeig coneixem els ritmes d’activitat de les diferents classes d’óssos: mascles, femelles, adults, subadults, femelles sense cadells i femelles amb cadells..