Sovint, la conservació d’espècies de grans carnívors en ambients humanitzats, depèn, en gran mesura, de la comprensió de com diferents factors socials, psicològics i econòmics interactuen en un territori. Molts conflictes entre l’home i aquestes espècies sorgeixen a rel de diferents percepcions i valors en diferents sectors de la societat, relacionats amb el fet de que aquestes espècies poden amenaçar la ramaderia i l’economia rural, l’ús de l’espai o inclús de les pròpies persones.

És per aquest fet, que la tolerància envers aquestes espècies és el factor clau per una convivència amb harmonia i la que permetrà sostenir les seves poblacions o aplicar mesures de recuperació.

La coexistència amb l’ós no està exempta de conflictes, reals o percebuts, relacionats amb l’ús del territori i la presència de l’ós, i que han de ser reduïts en la mesura del possible. Per aquest motiu, l’administració treballa colze a colze amb els diferents agents implicats per fer realitat una coexistència real a llarg termini. La Generalitat treballa per reduir el nivell de conflicte relacionat amb l’ós a partir de dues vies: implementació de mesures de prevenció i aplicació d’un protocol d’indemnitzacions per danys produïts.