L’objectiu és afrontar els nous reptes recollits a l’actual Estratègia per a la conservació de l’os bru a la Serralada Cantàbrica: aprofundir en l’ús de l’hàbitat per l’os bru, identificar corredors ecològics, analitzar els efectes de noves activitats en el medi natural, així com el seguiment d’ossos habituats o problemàtics. Aquest projecte, que s’iniciarà com a experiència pilot en el nucli occidental de l’espècie a la província de Lleó, estarà coordinat amb el Principat d’Astúries, on tindrà continuïtat.

El desenvolupament d’un pla de radiomarcatge d’os bru és de gran importància per a poder conèixer els patrons de desplaçament i activitat dels ossos bruns cantàbrics, especialment a l’escenari actual, en el que la població mostra una tendència positiva, tant en nombre total d’individus com en nombre de femelles amb cries, i que es troba en expansió encara que encara amb una mínima connexió entre les dues subpoblacions, l’occidental i l’oriental.

Aquest programa de radiomarcatge permetrà quantificar l’extensió i ubicació de les àrees de camp reals de mascles i femelles, adults i subadults, al llarg dels diferents períodes que caracteritzen la biologia de l’os bru, incloent la temporada de zel i la de hiperfagia, així com la fase prèvia a la hibernació; els moviments dels subadults al llarg de la dispersió, la qual cosa és important a l’hora de planejar possibles corredors que facilitin la connexió entre poblacions,  o per a identificar i tractar de limitar l’efecte barrera d’algunes infraestructures;  els ritmes d’activitat, els desplaçaments i l’ús de l’espai al llarg de les diferents fases del cicle anual de l’os; les característiques dels desplaçaments dels ‘ossos conflictius’, és a dir, d’aquells individus que més sovint produeixen danys a propietats humanes; i el possible efecte d’algunes activitats humanes ‘noves’ per als ossos de la Serralada, com el turisme d’observació d’ossos, que podria afectar els ritmes d’activitat, els desplaçaments i l’ús del territori.

Aquests són alguns dels aspectes sobre els quals el radiomarcatge pot ajudar a millorar el coneixement, perquè són indispensables per a gestionar petites poblacions amenaçades com la dels ossos bruns de la Serralada Cantàbrica, sent Espanya l’únic país en la distribució europea de l’os bru en que encara no s’ha realitzat un estudi de radioseguiment a llarg termini.

Per tant, avui dia el radioseguiment d’exemplars es presenta com una eina de gran importància per a millorar el coneixement dels paràmetres demogràfics, l’estructura poblacional, l’ús del territori, l’avaluació de les tècniques de prevenció i de minimització de danys i l’adequació de l’ús públic i el turisme d’observació de fauna.

Aquesta tècnica, complementada amb la informació aportada per les metodologies de seguiment d’os bru definides en el pla de monitoratge i pels estudis de genètica (a través de la realització d’anàlisis genètiques sistemàtiques), pot aportar una informació molt completa i pràctica per a la conservació i, sobretot, per a la gestió d’aquesta espècie.

Pla de captura i radiomarcatge

La Junta de Castella i Lleó va presentar aquesta iniciativa en la reunió extraordinària del grup de treball de l’os bru a la Serralada Cantàbrica, celebrada a Oviedo el passat 21 de juny de 2019, i va obtenir el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, comunitats autònomes i els experts participants.

El desenvolupament d’aquest projecte es recolzarà en un Pla de captura i radiomarcatge d’os bru a Castella i Lleó, on es definiran el nombre d’exemplars objectiu del projecte, de manera que aconsegueixi la major part de la seva àrea de distribució dins del territori castellà i lleonès, i que s’ampliarà a comunitats autònomes limítrofes com l’asturiana, prioritzant a curt termini en el nucli occidental de l’espècie.

Per a això serà necessari realitzar una planificació prèvia dels objectius a aconseguir, èpoques de trampeig, zones de captura, metodologies de trampeig, requisits dels equips humans per a la fase de captura i seguiment i, d’altra banda, establir criteris per a l’elecció d’exemplars sobre els quals aplicar aquest pla.

Aquest pla de radiomarcatge s’iniciarà com a experiència pilot al nucli occidental de l’espècie a la província de Lleó, ampliant-se posteriorment al nucli occidental d’Astúries, promovent-se per tant una gestió coordinada de l’espècie a la seva àrea de distribució.

Aquesta primera fase s’iniciarà, una vegada emplenats els requisits tècnics establerts en el propi Pla de captura i radiomarcatge d’ossos bruns a Castella i Lleó, amb l’equip de recerca de l’os cantàbric de la Unitat Mixta de Recerca en Biodiversitat del Consell Superior de Recerques Científiques, amb seu a Mieres, i dirigit pel Dr. Vincenzo Penteriani, estant previst el seu començament durant el primer semestre de l’any 2020.  En funció de l’experiència i de la marxa dels treballs es podran incorporar altres equips de recerca, subjectes a una coordinació i planificació regional i estrictes requisits tècnics del personal participant en el projecte.

Situació actual de l’os bru cantàbric

L’os bru cantàbric, espècie emblemàtica i representativa de la naturalesa de les muntanyes cantàbriques, està protegit per la legislació espanyola des de l’any 1973, inclòs com a espècie en perill d’extinció al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. També està protegit per la legislació europea, que ho inclou en la Directiva Hàbitats com una espècie prioritària la conservació de la qual suposa una especial responsabilitat.

L’os bru dins de la comunitat autònoma de Castella i Lleó ocupa dues zones ben diferenciades i amb poca connectivitat entre elles: la zona occidental, que engloba la zona nord-occidental de la província de Lleó i que està unida a la població d’ossos asturiana, la de major grandària, i a la gallega, en expansió; i la zona oriental que engloba l’extrem nord-oriental de la província de Lleó i el nord de la província de Palència, connectada amb les zones d’ossos de Cantàbria.

D’acord amb l’última informació disponible, les quatre comunitats de la Serralada Cantàbrica, Astúries, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó, van comptabilitzar l’any 2018 un total de 38 osses (31 a la subpoblació occidental i 7 a l’oriental) amb 64 cries (52 a occident i 12 a orient) una vegada finalitzat el cens que els governs d’aquestes autonomies elaboren anualment.

De les xifres globals, 22 osses i 38 cadells se situen a la zona occidental d’Astúries i 9 osses i 14 cadells a la de Castella i Lleó. En la zona oriental estan censades 7 osses i 12 cadells. D’aquestes últimes, 4 osses amb cadells s’han observat a Palència, dues a Lleó i una altra a Cantàbria. La productivitat de cadells d’os per femella, al 2018, és molt similar a la subpoblació occidental (1,67 cadells) i a l’oriental (1,71 cadells), sent la mitjana per a la serralada íntegrament de 1,68 cadells per femella.

En el període comprès entre 2000 i 2018, es confirma la consolidació de la població de femelles i cadells, amb un lleuger increment de la subpoblació occidental i un escenari demogràfic molt més incipient, però estable, a l’oriental.

Amb les dades globals de 2018 i la mitjana dels últims 6 anys, s’estima que la població d’os bru a la serralada se situa en una franja de 230 a 270 animals. D’ells, entre 190 i 230 correspondrien a la subpoblació occidental i, almenys 40, a l’oriental.

La positiva situació actual planteja nous reptes de conservació de l’espècie que han de ser abordats adequadament. En aquesta línia, la Comissió Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat va aprovar a la seva reunió del 24 de gener de 2019 un protocol que recull les pautes d’intervenció en el cas d’ossos habituats a la presència de persones o al menjar d’origen humà, realitzat conjuntament per les CCAA amb presència d’os bru cantàbric i l’administració general de l’Estat.

Des de la Conselleria de Foment i Medi Ambient s’estan desenvolupant fórmules de prevenció i indemnització de danys a l’apicultura i a la ramaderia, on se subvenciona el 80% del cost de l’adquisició i instal·lació de pastors elèctrics destinats a protegir els assentaments abellars a la Comunitat dels danys i perjudicis ocasionats per l’os bru. A més de la línia de prevenció, a través del sistema de pagaments compensatoris de danys produïts per l’os bru, la Junta de Castella i Lleó assumeix els danys causats per l’os a explotacions apícoles fonamentalment.

També es treballa en la regulació d’una nova activitat derivada de la imatge atractiva de l’os i de l’augment poblacional: el turisme d’observació d’ossos. Amb una demanda creixent, el turisme d’observació té indubtables efectes positius per a l’economia dels territoris amb ossos, però ha de ser específicament regulat per a evitar que es converteixi en un problema de conservació.

Foto: El Diario de Valladolid