Realitzat per Giulia Bombieri de la Universitat d’Oviedo i més de 50 co-autors ( el Departament de Territori i Sostenibilitat hi ha col·laborat). S’han analitzat 664 casos d’atacs d’ossos bruns sobre persones a tot el mon entre 2000 i 2015.
El resultats més importants són:
- Principal escenari és el de trobades amb una femella amb cadells (reacció defensiva). I després trobades sobtades, presència de gossos, ossos ferits i molt pocs ossos amb conductes predatòries.
- Els atacs s’han incrementat amb el temps.
- Els atacs són més freqüents en zones on hi ha elevades poblacions d’ossos i de persones.
- A Europa, on s’han produït menys atacs és al Sud-oest, a Espanya (n=5), França (cap) i Itàlia (n=2) (cap d’ells amb resultat de mort). On més, a Romania, Eslovàquia, Suècia i Finlàndia.
- La major part dels atacs es produeixen a l’estiu (48%) i durant el dia (73%).
- La gent que va ser atacada feia activitats a l’aire lliure: excursions, recollir baies, bolets, banyes, càmping, pesca, córrer. També a pastor guardant els ramats, caçant, o fent treballs de camp.
És important remarcar que la paraula “atacs” té una connotació agressiva, pro-activa, que no s’ajusta als comportaments re-actius descrits en aquest treball sobre atacs d’ossos a persones a tot el món. En realitat es parla de comportaments defensius (en el 50% dels casos, d’osses cap els seus cadells) o bé contactes físics en reaccions de fugida dels animals en trobades sobtades i properes. Quines causes poden ser en el fons? Principalment l’increment de les activitats humanes (especialment turístiques i recreatives) en un territori cada vegada més accessible a les persones i amb una densitat molt més gran que fa un 10-15 anys.
