Per qué cau conservar. Grad d’emparament legau

A miei des ans nauanta, er os brun siguec apròp d’extinguir-se enes Pirenèus. Aqueth hèt aurie representat: (a) Un fracàs ena politica de conservacion d’aquera espècia en Pirenèu. (b) Er incompliment des leis nacionaus, autonomiques e era nòrma europèa. (c) Era pèrta d’ua pèça basica enes ecosistèmes (arrebrembam que, ena Edat Mejana, er os ère mès abondiu qu’eth sanglièr). (d) Era pèrta d’ua espècia simbolica e (e) era pèrta d’ua espècia parapluèja, de granes requeréncies espaciaus, que permet de conservar grani espacis e superfícies e, donques, conservar abitats e espècies de gran interès, includidi enes annèxes dera legislacion nacionau e europèa.

Nòrma catalana

Ei ua espècia protegida cossent damb eth Decrèt Legislatiu 2/2008, de 15 d’abriu, a on s’apròve eth Tèxte rehonut dera Lei d’emparament des animaus.

Nòrma estatau

Ei ua espècia protegida pera Lei 42/2007, de 13 de deseme, deth patrimòni naturau e dera biodiversitat, e catalogada coma “en perilh d’extincion” peth Reiau Decrèt 139/2011, de 4 de hereuèr, entath desvolopament dera Lista d’Espècies Silvestres en Regim d’Emparament Especiau e deth Catalòg Espanhòu d’Espècies Menaçades.

Nòrma europèa

Pr’amor qu’era espècia desapareishec de quasi tota era Union Europèa, siguec includida enes annèxi dera Directiva 92/43/CEE, deth Conselh, de 21 de mai de 1992, tanhent era conservacion des abitats naturaus e dera fauna e era flòra silvestres, damb era categoria d’“espècie prioritària”.

Era reintroduccion der os

Pendent era dusau mitat deth decènni des ans nauanta, se desvolopèc un programa LIFE, coordinat entre França e Espanha sus er os brun, damb era participacion des comunautats autonòmes de Navarra, Aragon e Catalonha. Era tòca principau siguec amiar a bon tèrme ua experiéncia pilòt en tot liberar tres ossi entà avalorar-ne era adaptacion ath miei pirenenc e testar es metòdes de translocacion.

En 1996 se liberèren dues femelhes (Ziva e Mellba) e en 1997 un mascle (Pyros), toti procedenti d’Eslovènia. Era origina siguec seleccionada cossent damb estudis genetics que demòstren qu’es ossi balcanics, es deth sud d’Escandinàvia, e es deth Sud e Sud-oèst d’Euròpa apartien a ua unica linha genetica.

Aqueri exemplars deth Pirenèu Centrau s’adaptèren e aueren ossardets ena zòna, maugrat bères dificultats. Mès, pr’amor qu’eth nombre d’exemplars non s’incrementaue, er Estat francés, dempús de signar un Protocòu internacionau de collaboracion damb Andòrra e Espanha, liberèc cinc naui ossi en 2006, procedenti tanben d’Eslovènia. Sigueren quate femelhes, mès solament dues an persistit enquias nòsti dies, ua s’a reprodusit e solament contribuïc damb un mascle.

Era evolucion demografica a cambiat en un sens positiu enes darrèri ans. Eth nombre d’ossi creish pòc a pòc e a arribat as 33 exemplars pirenencs identificadi (donades der an 2014). Eth nombre de femelhes en edat reproductritz en 2015 ère de 10. Mès un unic mascle ei eth pair e eth pair-sénher dera practica totalitat des ossi neishudi enes darrèri ans; per aquera arrason e pera pèrta deth mascle Balou er an 2014, calec  introdusir un nau mascle, Goiat, ena populacion d’ossi deth Pirenèu pendent er an 2016.

Programa de Seguiment

Eth seguiment dera populacion d’ossi en Pirenèu ei essenciau entà conéisher era tendéncia dera populacion e poder dessenhar es mesures de conservacion e gestion que cau. 

Es equipes de supòrt ara conservacion der os (ESCO), deth Conselh Generau d’Aran e dera Fundación Oso Pardo, coma sòcis beneficiaris deth projècte LIFE 13 NAT/ES/001394 PIROSLIFE, amassa damb eth personau tecnic dera Generalitat de Catalonha, son es encargadi d’amiar a bon tèrme aqueth seguiment dera populacion pirenenca d’os brun.

Es objectius d’aqueth programa son:

• Conéisher e assolidar geneticament era populacion.
• Dessenhar un hilat d’espacis de connectivitat entar os e melhorar-los.
• Minimizar eth risc d’atacs d’os brun sus era ramaderia e era apicultura.
• Generar un climat d’acceptacion e de convivéncia.

 

Comptatge De bestial abans d’iniciar era sason de pasturatge a l’nauta montanh

 Equipa de Supòrt ara Conservacion des Ossi (Fundación Oso Pardo) e tecnicians dera Generalitat de Catalonha

 Equipa de Supòrt ara Conservacion des Ossi deth Conselh Generau d’Aran

Recèrca deth comportament des ossi

Gràcies as resultats deth seguiment (itineraris, arratères de peus e sistèmes automatics de fotografia e vidèo, amassa damb donades oportunistes) se pòt conéisher era distribucion des ossi, es zònes qu’utilize cada individú segons era epòca der an, era alimentacion, es gèsts, era reproduccion, era entrada e era gessuda dera iuernacion, es airaus vitaus, es ritmes d’activitat, eca.

Quan òm a era oportunitat d’observar as ossi a distància, s’estúdie se com interaccionen entre eri (josadults versus adults; mascles versus femelhes; femelhes damb es sòns ossardets de prumèr e de dusau an), damb eth miei que les entornege (cerque neurituds), damb autes espècies animaus, damb era preséncia umana, eca.

Damb es fòtoarratères coneishem es ritmes d’activitat des diferentes classes d’ossi: mascles, femelhes, adults, josadults, femelhes sense ossardets e femelhes damb ossardets.