Hita istorica entre era populacion d’ossi en Catalonha dempús dera sua reintroduccion, damb era neishença de 10 ossardets
Es sistèmes de seguiment e contraròtle dera populacion d’ossi bruni (Ursus arctos) enes Pirenèus an detectat pendent eth mes de març qu’ua bona part des animaus an ja desvelhat dera iuernacion. Abans d’aqueth procès, ena fin d’est’an passat, s’auien comptabilizat en Catalonha 31 individus d’os brun, damb 5 mascles adults (Pyros, Goiat, Pelut, Esmolet, e Pepito) e 10 femelhes adultes (Hvala –damb dus ossardets de dusau an-, Bambou –damb dus de prumèr an–,Caramelles – damb dus de prumèr an–, Boavi –damb dus de prumèr an–, Caramellita –damb tres de dusau an–, Plume –damb un de dusau an–, Nhèu –damb tres de prumèr an–, Fadeta –damb un ossardet de prumèr an-, e Patoune e ua darrèra ossa, sense nòm, que non a cap d’ossardet).
En 2016 s’a artenhut ua hita istorica ena populacion d’ossi enes Pirenèus catalans dempús dera sua reintroduccion, damb era neishença de 10 ossardets.
Pyros, eth mascle dominant
Eth pair des dus hilhs de Caramelles ei Pyros, qu’a dominat era genetica der os brun des Pirenèus pendent es darrèri 21 ans. Tanben poderie èster eth progenitor de sies ossardets mès, es de Nhèu, Bambou e Fadeta, maugrat que non ei confirmat. D’un aute costat, non i a constància qu’age agut descendéncia eth joen mascle Goiat, portat d’Eslovènia eth mes de junh passat entà trincar era dominància reproductritz de Pyros e aportar mès variabilitat as gèns dera espècia implantada ena zòna.
Eth seguiment des plantigrads hè part deth projècte europèu Piroslife, de consolidacion dera populacion des ossi bruni enes Pirenèus centraus. Eth sòci coordinador deth projècte ei eth Departament de Territòri e Sostenibilitat, dera Generalitat de Catalonha. Es beneficiaris associadi son eth Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana SA, era Universitat de Lhèida e era Fundación Oso Pardo.
Es movements de Goiat
Goiat a iuernat pendent 107 dies –deth 28 de noveme de 2016 enquiath 16 de març de 2017–. Pendent aqueri tres mesi e miei, er os s’a desvelhat diuèrsi còps e a hèt bèra gessuda de non mès de 100 mètres de distància dera tuta qu’aucupaue, plaçada ena Val de Varradòs (Aran), a 2.300 mètres de nautada, en ua zòna sense vegetacion e totauments corbida pera nhèu.
Un còp s’a metut en marcha a percorrut tota era val e ara se dirigís entà d’autes zònes d’Aran. Segon toti es indicis cerque de carronha entà aumentar rapidaments es quilòs qu’a perdut pendent era iuernacion, apuprètz un tèrç deth sòn pes. Plan lèu començarà era epòca de gèst e cercarà, de manèra mès que probabla, femelhes entà copular. Goiat ei permanentaments contrarotlat gràcies ath colar emissor que se li placèc abans de liberar-lo enes Pirenèus e que permet ara equipa especiau de seguiment de conéisher es sòns movements, abituds e costums.
Un seguiment exaustiu
Era rèsta d’ossi se contraròtlen a trauès deth seguiment des evidéncies de pas. En 2016 s’an obtengut 809 donades en Catalonha, repartides en 205 mòstres de peus; 359 contactes fotografics damb sistèmes automatics de fotografia, damb 4299 instantanèes; 63 contactes de vidèo de sistèmes automatics, damb 358 enregistraments; 47 observacions; 87 excrements; 3 evidéncies d’alimentacion (un hormiguèr depredat, ua pèira lheuada e ua observacion d’alimentacion de presa); e 19 peades.
Impacte sus era ramaderia e era apicultura
Long der an passat se produsiren 33 atacs sus era ramaderia e era apicultura atribuïdi as ossi, ueit en Palhars e 25 en Aran, e s’an daurit 37 expedients d’indemnizacion. Era Generalitat de Catalonha a indemnizat, o indemnizarà, aqueri damatges per un impòrt de 9.332 èuros.
A trauès deth projècte Piroslife, se realizen diferentes accions entara prevencion d’atacs. Ath delà deth pagament des damatges ocasionadi, existís un programa de supòrt as pagesi e asproprietaris de ramats en regim extensiu de montanha entà qu’acorròpen es sòns ramats coma mesura efectiva d’emparament e de vigilància quan pèishen en zònes damb preséncia d’os brun. S’an contractat pastors e assistents d’oelhèrs, crabèrs, vaquèrs e eguassèrs entà contrarotlar e supervisar es animaus en montanha e tanben s’amie a tèrme era collocacion, eth contraròtle e era mantenença de hilats electrics installadi entà protegir es arles d’explotacions apicòles contra possibles predacions.
Coexisténcia entre sectors
Es accions encaminades a favorir era coexisténcia damb aguest sector son un des èishi principaus deth projècte. Representen, apuprètz, eth 40% deth pressupòst de Piroslife, ei a díder, mès d’un milion d’èuros, majoritàriaments entà Palhars Sobeiran e era Val d’Aran. S’agís de sostier era conservacion der os brun coma element d’arrecuperacion dera biodiversitat, mès tanben coma element dinamizador, en tot hèr efectiva era coexisténcia damb es abitants deth territòri, en tot sostier-les entà compatibilizar es sues activitats damb era preséncia deth plantigrad e en tot fomentar, coma producte toristic, era visita deth sòn abitat e en tot arreconéisher, atau, era bona qualitat environamentau dera zòna.
Piroslife ei sometut entà implementar ua seguida de mesures e d’accions que permeten assolidar eth futur der os brun en un entorn favorable e generar productes e sistèmes que poguen èster exportadi ara rèsta deth Pirenèu e a d’autes zònes d’Euròpa. Eth projècte se considère clau entara dinamizacion economica deth territòri en tot profitar er atractiu e es potencialitats que pòt generar era fauna sauvatja e eth patrimòni naturau entath torisme e d’auti sectors. Demiei es diferentes accions que s’amien a tèrme cau soslinhar es que tanhen ath foment dera coexisténcia entre er os brun e era ramaderia extensiva –damb bestiar ovin, caprin, equin e vaquin– e era apicultura de montanha; era conservacion e eth melhorament der abitat; era educacion environamentau; era comunicacion e era formacion; e era diversificacion genetica.
D’un aute costat, eth projècte contribuís a fomentar er emplec en sector pagés locau mejançant era contractacion de pastors, assistents de pastor e vaquèrs, que bèri uns s’an format ena escòla de pastors de Catalonha. Atau, s’arrecupère eth trabalh de pastor de nauta montanha en aguest sector deth Pirenèu a on quasi s’auie perdut.
Naua cabana de pastor en Boldís.
Enguan ei previst eth bastiment d’ua naua cabana de pastor ena zòna de Boldís, en Lladorre (Palhars Sobeiran), a on er an passat se’n cremèc ua impulsada per Accion Natura. Eth bastiment serà deth madeish format qu’era que promoiguec er an passat eth Departament de Territòri e Sostenibilitat en Salau , ena montanha de Bonabé, tanben laguens eth Parc Naturau deth Nauta Pirenèu, damb critèris d’eficiéncia energetica e damb grana part dera husta de pin nere procedenta deth madeish Parc. Eth refugi darà emparament e confòrt ath pastor, contractat peth projècte Piroslife entà susvelhar eth ramat ovin de diferenti pagesi quan pèishen en estiu en ua zòna damb preséncia contunhada d’ossi.
Tanben se preve amiar a tèrme plantacions d’arbes fruitèrs e arbusti de montanha enes zònes a on se detecte eth besonh de melhorar era connectivitat der abitat der os brun, ua accion liderada pera Fondacion Oso Pardo, damb era collaboracion de Forestau Catalana e es auti sòcis deth projècte.
Fòto: Imatge d’un mascle joen, probablaments Pepito, captada eth 18 de març passat en tèrme municipau de Lladorre (Palhars Sobeiran) peth metòde dera tenuda fotografica.
