Eth Govèrn torne a afirmar eth sòn engatjament de compatibilizar era ramaderia de montanha damb era conservacion der os

  • Tre eth començament deth projècte europèu Piroslife er an 2015, s’an investit 1,7 milions, dont eth 35% en prevencion de damatges ara ramaderia e 29% a equipes de seguiment der os e de supòrt ara ramaderia
  • Era Generalitat ne manten eth sòn posicionament en çò que tanh ar os Goiat, deth temps qu’a nivèu tecnic s’alestís eth protocòu d’intervencion e de gestion des ossi problematics enes Pirenèus

Eth director generau de Politiques Environamentaus e Miei naturau, Ferran Miralles, a defenut aué eth projècte de consolidacion der os en Pirenèu, coma ua “escomesa dobla deth Govèrn entara biodiversitat e era convivéncia damb era activitat umana”. Pendent ua conferéncia de premsa, Miralles a metut en valor “eth preciós trabalh hèt ar entorn deth projècte Piroslife” de consolidacion der os en Pirenèu centrau, qu’ath delà dera Generalitat implique eth Conselh Generau d’Aran, era Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana e era Universitat de Lhèida, dempús de 2015.

Miralles a arreconeishut qu’“era preséncia der os signifique ua molèstia addicionau entath sector pagés afectat”, pr’amor qu’obligue a retornar ara susvelhança e emparament des tropèths, ua abitud que s ’auie abandonat practicaments enes darrèri 30 ans, mès a arrebrembat qu‘”eth Govèrn se trabalhe entara coabitacion entre aquera espècia e era ramaderia”. Damb tot, a dit qu’“es damatges provocadi pera fauna sauvatja non son eth principau problèma dera ramaderia de montanha, mès que s’ahig ara rèsta de problematiques que viu eth sector” e a arrebrembat er esfòrç qu’era Generalitat e es sòcis deth projècte Piroslife amien a tèrme entà implementar mesures preventives e entà compensar pèrtes enes tropèths restacadi ara convivéncia damb er os.

Ferran Miralles a explicat que Piroslife ei un projècte impulsat pera Comission Europèa en encastre des programes Life-Natura, que contribuís ara aplicacion dera directiva comunitària tocant era conservacion dera natura entà mantier e melhorar es abitats naturaus e es espècies animaus e vegetau d’interès comunautari laguens des espacis designadi en Hilat Natura 2000.

Eth projècte compde damb un pressupòst globau de quasi 2,5 milions entà desvolopar diuèrses accions restacades ara consolidacion dera populacion d’ossi en Pirenèu centrau, eth 75% aportat pera Union Europèa. Peth moment, enes 4 ans en marcha deth projècte, e enquiath 31 de mai, s’an investit 1,7 milions, 71% deth totau, qu’era majoritat son destinadi ara ramaderia. Eth pressupòst s’a distribuït dera manèra que seguís:

 

  • Prevencion de damatges ara ramaderia: 35%
  • Equipes de seguiment der os e de supòrt a pagesi: 29%
  • Informacion, sensibilizacion, formacion, participacion: 14%
  • Translocacion d’un os procedent d’Eslovènia (Goiat): 9%
  • Ores de personau tecnic deth Departament de Territòri e Sostenibilitat: 6%
  • D’autes (desplaçaments e estudis, principauments): 7 %

Ath delà deth finançament que proven de Piroslife (qu’eth 25% ei corbit pes sòcis deth projècte), pendent eth periòde d’aqueth projècte, i a agut aportacions addicionaus per part dera Generalitat der orde de 200.000 èuros, distribuïdes dera manèra següenta:

  • Forestal Catalana: s’an hèt contractacions addicionaus de oelhèrs e vaquèrs (76.668 èuros), aquesiment de materiau, traslat de casetes e loguèrs de peishèus (17.407 èuros); e assegurances entath bestiau (21.056 èuros).
  • Parc Naturau deth Naut Pirenèu: s’an aportat 161.170 èuros. En concrèt, s’an autrejat ajudes ath projècte e a elements interpretatius Casa der os Brun e d’Educacion e divulgacion sus er os (26.226 èuros) e ath bastiment de cabanes e pletes (50.479 èuros). E, dirèctaments, s’a aquerit materiau e accessòris entàs cabanes e barraques entà pastors (64.574 èuros); GPS entat emparament de tropèths (3.784 èuros); materiau entà liberar Goiat (178 èuros); volontariat montatge Cabana Estanillas (6.923 èuros); e difusion (web, huelhetons, viatges d’escambis en d’auti territòris d’os (9.004 èuros).

Er an 2019, quan acabarà eth supòrt deth programa Life, era Generalitat s’a engatjat a mantier er esfòrç en matèria de prevencion e de gestion der os, aumens, enes nivèus des darrèri ans. Tanben ei previst culminar eth traspàs de competéncies en gestion de fauna ath Conselh Generau d’Aran. Eth còst globau deth dispositiu s’estime en 500.000 èuros per an.

Susvelhança e contraròtle europèu

Es accions de contraròtle son es previstes en projècte e aprovades pera Comission Europèa. Ath delà, cau arrebrembar que coma tot projècte qu’arrecep hons europèus, ei sometut a uns nauti nivèus de supervision e contraròtle. Cada 6 mesi i a visites deth supervisor dera Comission Europèa (enterpresa IDOM-NEEMO) e ua visita-audit deth responsable europèu d’aqueth projècte. Ath delà, en tot coïncidir damb era finalizacion deth projècte, i a ua accion auditoria pròpria, e ua auta posteriora dera madeisha Comission Europèa.

Ajudes e compensacions economiques

En an 2017 es indemnizacions a pagesi per damatges der os representèren 33.000 èuros, e 10.000 èuros en 2016. Es quantitats vien fixades en cada cas per Decrèt, e se liquiden en un termini d’entre 4-5 mesi.

Tanben eth Parc Naturau deth Naut Pirenèu autrege ajudes ath sector pagés e ath foment dera ramaderia extensiva. Enguan, d’un pressupòst d’apròp d’1,5 milions, i a consagrat 428.503 èuros, gaireben un tèrç deth sòn pressupòst totau, distribuïdi dera manèra següenta:

  • Ajudes as explotacions pageses per emplec d’abitats de peishèu mejançant eth pasturatge: 83.023 èuros
  • Ajudes per infrastructures pageses comunaus, bòrdes e cabanes: 266.104 èuros
  • Ajudes per materiau pedagogic e de difusion dera ramaderia extensiva e es productors agroramaders: 15.376 èuros
  • Accions dirèctes de supòrt ara ramaderia extensiva coma investiments, mantenençes, recuperacion de peishèus, formacion, hèires, eca.: 64.000 èuros

Ath delà des indemnizacions e ajudes, Catalonha, a diferéncia d’auti territòris, a metut en marcha un dispositiu de prevencion des damatges, damb ua equipa tecnica ena Val d’Aran e en Palhars Sobeiran.

Demiei es mesures preventives impulsades en encastre deth projècte Piroslife de reintroduccion der os en Pirenèu, eth gropament de tropèths d’ovin ei des que presente melhors resultats. En 2017, es tropèths non protegidi o protegidi de manèra incorrècta an agut 20 còps mès depredacions qu’es tropèths ben protegidi peth projècte Piroslife.

Atau, es pagesi d’ovin, es mès vulnerables, en zòna de preséncia permanenta der os, pòden beneficiar d’un servici qu’aufrís era Generalitat de susvelhança gratuïta es 24 ores deth dia pendent es 5 mesi qu’eth bestiau puge tàs còtes mès nautes de montanha. En bèri casi, es pagesi hèn torns entà remplaçar eth dia de pòsa deth pastor. Actuauments, Piroslife aufrís 6 gropaments: es de Gausac-Casau e Bagergue, en Aran; e eth d’Isil, Tavascan, Bonaigua e Boldís-Àreu, en Palhars Sobeiran.

Eth sistèma de susvelhança, compde damb era preséncia de pastors e assistents pendent tot eth dia, includides es ores nocturnes, qu’eth bestiau demore embarrat en pletes electrificades, protegit per cans e ath costat deth refugi deth pastor. Ath delà, includís d’autes accions, coma er arranjament de cabanes entàs pastors, traslat de barracòts e cabanes prefabricades, crompa de sistèmes electrics autonòms, mobiliari e airines. Atanben, eth bestiau ovin acorropat, dispòse, ath delà, d’ua assegurança gratuïta entà accidents e d’auti damatges que pogue patir mentre sigue en montanha.

Per arrepòrt ath bestiau gròs (vaques e shivaus), ena zòna damb preséncia permanenta d’os, era Generalitat engatge a personau de supòrt entara susvelhança e deteccion de possibles incidéncies, maugrat qu’ei fòrça mens vulnerable deuant era preséncia der os e es damatges abituauments son petiti.

Eth cas concrèt de Goiat

Deuant dera conducta anomala de Goiat, enguan se metec en marcha un dispositiu especiau entà horabandir ar animau, en prumèr lòc, e s’encarguèc ua avaloracion tecnica sus eth caractèr problematic der exemplar sense escartar cap de scenari, includit eth dera sua extraccion deth miei.

Miralles a sentenciat qu’era preséncia der os en Pirenèu “non se pòt revertir e un solet exemplar non pòt méter en perilh eth trabalh de 20 ans”. Era decision deth futur de Goiat, çò a arrebrembat Miralles “non se prenerà en caud mès en basa a ua avaloracion tecnica que s’elabòre” e a un “Protocòu d’intervencion e gestion d’ossi problematics” acordada per consensus per ensems des administracions. Eth Departament ja exposèc eth mes de junhsèga passat era volontat d’extrèir aqueth exemplar deth miei, maugrat que manèra imprescindibla prumèr cau era avaloracion tecnica e juridica damb era que se trabalhe.

Per aquerò, a nivèu tecnic se trabalhe entà acordar per consensus un protocòu entà catalogar objectiuaments es exemplars d’ossi problematics, includidi aqueri qu’ac siguen pera sua conducta predadora, acordat per consensus per totes es administracions implicades, que sigue era referéncia ara ora de préner decisions.

Un des principaus punts deth nau protocòu ei er includiment, entre es tipologies d’ossi problematics, dera figure “d’os extrèmaments predador”, que cause conflictes anomals damb era ramaderia. Era auta ei eth tractament diferenciat que se vò dar as ossi reintrodusidi (a on i a un plus de responsabilitat e de gestion) per arrepòrt as neishudi enes Pirenèus. En aqueth procès, era volontat ei dialogar e consultar a totes es administracions pertocantes e as expèrts ena gestion der os. Çò important, a efèctes de coordinacion, ei qu’en penent sud des Pirenèus se trabalhe damb eth madeish critèri d’intervencion e non calgue debàter cas a cas e damb totes es administracions concernides, cada còp que se donguen es condicions objectiues entà intervier .

Tre qu’en 1996, Euròpa volec méter fren ara imminenta extincion der os en Pirenèu, França a liberat 8 exemplars (2 mascles e 6 femelhes) e Catalonha un aute en 2016: Goiat. Progressivaments, aguest exemplar, que se tròbe en tot moment localizat per un colar de seguiment GPS, a mostrat ua conducta predadora anomala, en tant qu’a demostrat ua cèrta atraccion tath bestiau equin. Era predacion der os sus eth bestiau equin ei pòc usuau e excepcionau e, quan se da, acostume a afectar potros de pòqui dies. Aguest non ei un cas unic (s’a notícia d’un aute cas en Itàlia), mès excepcionau.

Ua equipa expèrta integrada per tecnicians ei era encargada de desplaçar-se entath lòc des hèts, deuant de quinsevolhe avís d’incident, hèr ua inspeccion visuau, arrecuélher mòstres, e analisar-les, entà acreditar era implicacion des ossi en tot atac a bestiau. Atau, entà determinar era autoria dera mòrt, ath delà deth seguiment der animau mejançant eth senhau GPS (en cas de Goiat), tanben s’avalore era preséncia d’ematomes e d’auti indicis e lesions en còrs des animaus mòrti, qu’indiquen qu’èren viui en moment dera predacion.

En çò que tanh a Goiat, que se tròbe en França dempús dera mitat de junhsèga, dempús d’abriu e enquiath 31 d’agost, aquera equipa a enregistrat 27 atacs d’aqueth exemplar (12 en Catalonha e 15 en França). En totau, en aguest periòde a provocat era mòrt de 22 oelhes (era majoritat en França), 9 shivaus (quasi toti en Catalonha), 1 craba, e damatges en 8 abelhèrs. Totun, es expèrts coïncidissen a díder que Goiat ei predador sus eth bestiau, mès non ei cap agressiu damb es persones.

En çò ue tanh ara bateria deth colar localitzador GPS de Goiat, qu’ei apròp d’agotar-se, s’a procedit a programar er emissor ath minimau mentre sigue en França, entà economizar era bateria. Se sajarà de cambiar-la quan tornarà en Aran.

Istòria d’ua reintroduccion

A mitat des ans 90 er os brun siguec a mand d’extinguir-se des Pirenèus, damb solament un reducte de populacion ena zòna atlantica, entre França, Navarra e Aragon. Entà evità’c, era Union Europèa impulsèc un programa LIFE, coordinat entre França e Espanha, damb Navarra, Aragon e Catalonha, que comportèc era liberacion de 3 ossi enes Pirenèus centraus entà avalorar era sua adaptacion ath miei e testar es metòdes de translocacion.

En concrèt, en an 1996 s’introdusiren dues femelhes e en 1997, un mascle, Pyros, toti procedenti d’Eslovènia. Era seleccion se hec cossent damb estudis que demòstren qu’es ossi balcanics, deth sud d’Escandinàvia e es deth sud e sud-oèst d’Euròpa apartien a ua unica linha genetica, que s ’explique peth hèt que se produsic un refugi pendent era darrèra glaciacion en sud d’Euròpa. Aqueri exemplars s’adaptèren e aueren ossardets ena zòna. Er Estat francés, en collaboracion damb Andòrra e Espanha, liberèc 5 naui ossi en an 2006, 4 femelhes e 1 mascle, Balou, que moric per impacte d’un pericle en 2014. Era darrèra liberacion siguec era de Goiat, er an 2016, per part dera Generalitat.

Enquiath moment, eth programa de recuperacion der os enes Pirenèus centraus a estat ua capitada e de 3-4 exemplars autoctòns en Pirenèu occidentau en 1990 s’a passat a 43 exemplars identificadi en 2017, principauments en Pirenèu centrau.

2018-10-24T11:22:48+00:0018 setembre 2018|

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca