Sou aquí:>>Er os brun
Er os brun2018-07-09T17:36:06+00:00

Retrait der os

Er os brun (Ursus arctos) ei ua espècia emblematica des Pirenèus, de grana carga simbolica, que s’extinguic de Catalonha e des Pirenèus Centraus e Orientaus ena fin des annades ueitanta. Probablaments, en 1990 s’aucic eth darrèr os brun des Pirenèus centraus. En 2010 desapareishec ena populacion occidentau eth darrèr os totauments pirenenc, eth mascle Camille.

Biologia dera espècia

Er os brun ei eth mamifèr mès gran des Pirenèus. Eth pes des mascles oscille entre 150 e 230 kg (maugrat qu’era majoritat non passe des 200) e eth des femelhes entre 80 e 150 (era majoritat pesen mens de 130 kg). An eth còrs e es extremitats robustes e era coa fòrça cuerta. Era nautor ena crotz oscille entre 90-100 cm.

Era sua morfologia ei fòrça caracteristica e li da ua siloeta unica, damb un cap gran e ues aurelhes petites e arredonides e coa cuerta.  Era sua audida ei fòrça desvolopada; eth sòn sens olfactiu ei excellent e fòrça fin e pòt detectar a fòrça distància a on i a neuritud o er estat sexuau d’auti orsi ena epòca de gèst. Aqueri dus sensi l’ajuden fòrça ena sua activitat diadèra. Per contra, era vista, no l’a fòrça desvolopada e non i ve guaire ben de luenh.

Son plantigrads; dralhen damb tot eth pè e es mans, qu’an cinc dits. Eth pelatge ei marron e fòrça espés e li proporcione calor pendent er iuèrn e proteccion, coma se siguesse ua armadura.

Viuen eth que mès entre 25 e 30 ans.

Alimentacion

Es ossi son omnivòrs, maugrat qu’entre eth 70 e eth 80% dera sua dièta ei de fraccion vegetau, coma fruts, semes, fruts secs, arraïtzes e vegetacion erbacèa. Complète era sua dièta damb neurituds diuèrses d’origina animau coma insèctes, mèu e bèra presa d’ongulats sauvatges e domestics, e profite quinsevolhe carronha que tròbe.

 

1 

Reproduccion

Eth gèst se produsís entre era fin d’abriu e era fin d’agost. Es mascles cerquen as femelhes e se produsissen es copulacions. Mascle e femelha son amassa pendent quauqui dies e copulen diuersi còps per dia. Dempús se separen; eth mascle cerque a naues femelhes e era femelha pòt copular damb d’auti mascles qu’apareishen. Alavetz, es ossi son promiscus.

Es femelhes pòden demorar en prenhetat per dus o mès mascles ena madeisha sason. Es femelhes presenten implantacion diferida. Er ovul fecundat non s’implante as parts der utèr e demore en estat latent.

Ena tardor, s’era femelha a ues condicions favorables e compde damb resèrves de grèish, comence era vertadèra gestacion, que s’alongue entre 9 e 10 setmanes. Entre gèr e hereuèr, quan ei iuernant, parís dus o tres ossardets que non arriben as 500 grams de pes.

Iuernacion

Era nhèu e eth heired der iuèrn provòquen qu’era neuritud ja non sigue disponibla entàs ossi, e eri, ena fin de noveme e començament de deseme, se preparen ua cauva –tuta- entà passar aqueth periòde.

Entren en un estat de letargia iuernau que redusís era sua temperatura en quate o cinc grads e hè davarar era sua cadéncia respiratòria e eth sòn ritme cardiac de 45 a ues 10 pulsacions per menuta.

Era climatologia, eth sèxe, era edat e er estat sexuau influïssen fòrça ena durada dera iuernacion: en mascles dure mens qu’en  femelhes; en femelhes mens qu’en femelhes prenhades. En iuerns doci e a baishes latituds s’a verificat que bèri exemplars non iuernen pr’amor qu’an disponibilitat de neurituds.

Pendent era iuernacion, es ossi pèrden un tèrç deth sòn pes, principauments grèish, mès tanben musculatura, que tornen a recuperar rapidaments pendent era primauera. Es femelhes prenhades parissen ena fin de gèr e se mantien ena tuta damb es ossardets; los hèn popar enquia abriu, quan gessen definitiuaments.

Comportament sociau

Son animaus solitaris, e solament s’amassen pendent eth gèst o, en cas des femelhes, damb es ossardets. Atanben, es frairs d’an e miei, dempús de vier independents dera mair ena primauera o en estiu, demoren normalaments amassa pendent era rèsta der an o des ans següents e iuèrnen amassa. Totun son principauments solitaris, e i a ua importanta relacion sociau entre toti es individus d’un madeish territòri, mejançant comunicacion olfactiva.

Er os brun en mon

Er os brun s’esten peth Nòrd d’America, Asia e Euròpa. Actuauments demoren quauqui 200.000 ossi bruni en mon. Dempús deth miei deth sègle XIX a perdut era mitat des sòns efectius e deth sòn abitat. Exceptat era anciana Union Sovietica, Alaska e Canadà, solament demoren populacions isolades en Euròpa, enes Estats Units e en zònes d’Asia centrau. Gràcies a fòrça esfòrci, bèra ua d’aqueres populacions isolades se recupèren.

Ath delà der os brun, qu’ei eth que trobam enes nòsti bòsqui, en mon i a set espécies mès: er os polar, er os nere american, er os nere asiatic, er os tibetan, er os malai, er os d’antifaç e er os panda.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca