El Parc Natural de l’Alt Pirineu i el projecte Piros Life volen incentivar la presència de gossos de protecció de ramats

Els gossos de protecció de ramats són una eina ancestral que els ramaders han anat seleccionant per tal de protegir els ramats contra atacs de fauna salvatge, com llops, guineus, óssos, i altres depredadors.

Actualment també és una bona eina per evitar atacs de gossos ensalvatgits. Per aquest motiu, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el projecte Pyros Life volen incentivar que els ramaders de zones amb presència d’ós incorporin gossos Muntanya dels Pirineus a les seves explotacions (especialment d’ovelles) perquè és una eina molt útil per la prevenció de possibles atacs i com a gos guardià.

El pastor de València d’Àneu (Pallars Sobirà), Andreu Moga, ha explicat que gràcies a tenir un gos d’aquesta raça a l’explotació, el Pinxo, ha salvat el ramat de mínim un atac d’ós.

Andreu Moga ha explicat que aquests mastins són animals que viuen amb els ramats, no són gossos pastors. Moga ha dit que el mastí ha de ser criat entre el ramat adequadament per a que així consideri al ramat una família.

El gos quan detecta qualsevol cosa anòmala que passa entorn del ramat i percep un perill surt del radi del ramat per defensar-lo i evitar atacs. Pels mastins, el ramat és el seu hàbitat i per tant tindrà un comportament social, amb el qual jugarà i olorarà les ovelles dels ramats com si fossin components del seu mateix bàndol i tindrà comportaments submisos i no predadors amb el ramat, ha afegit el ramader.

També cal que el ramat s’acostumi al gos, i evitar reaccions d’agressivitat. Dos mesos després de ser deslletats s’han de deixar amb el ramat evitant contacte amb altres gossos o persones, sobretot nens. Tot i que ha de conviure amb el ramat, el gos ha de tenir una zona on només ell pugui accedir, amb el seu menjar i refugi. L’aigua ha d’estar en l’espai comú amb el ramat per acostumar-se a socialitzar amb els ramats. Els mastins han de tenir un mínim contacte amb les persones.

Nico Espinós, tècnic el projecte Pyros Life, ha explicat que aquests gossos haurien de ser una eina més extensa a la zona de presència de l’ós i ha afegit que seria bo que cada ramat en tingues. Aquests gossos, dècades passades, eren molt habituals als ramats dels Pirineus però amb la desaparició de depredadors com el llop o l’ós van anar desapareixent progressivament.

Ara, amb la reintroducció de l’ós es vol potenciar la seva presència a les explotacions ramaderes. Al Pallars Sobirà hi ha uns deu gossos Muntanya dels Pirineus i des del projecte Pyros Life i el Parc Natural de l’Alt Pirineu es vol que aquesta xifra augmenti. La Generalitat de Catalunya té un programa de cessió d’aquests gossos per als ramaders que els sol·licitin.

Muntanya dels Pirineus

Aquesta raça de gos és d’una grandària considerable, el seu caminar és àgil i elegant. El pèl és llis, bastant llarg i flexible. A la cua i el coll és més llarg. El color del cabell és blanc o amb taques grises o groc pàl·lid. Els mascles mesuren entre 70 i 80 cm i les femelles de 65 a 75 cm. 

Jornada de divulgació

Aquesta informació s’ha donat a conèixer durant una jornada de divulgació sobre els gossos de protecció de ramats organitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i el projecte Piroslife.

La jornada ha comptat amb la participació d’experts en etologia, d’agents rurals i de ramaders per oferir una visió general de les diferents races, com ara mastins i muntanyes del Pirineu, el seu comportament, capacitats i les atencions que necessiten.

Font: Generalitat de Catalunya i ACN